Noticies

  • Informació resumida sobre la Reforma de la llei hipotecaria i Cadastre.
  • Certificats d’Eficiència Energètica
  • Topografia digital o topografia clàssica en les lleres dels rius?
  • Conveni amb la Direcció general del Cadastre
  • Cadastre i IBI
  • Agricultura de precisió
  • Superficie del Cadastre o Superficie del Registre de la Propietat?
  • Són correctes els metres quadrats de les finques cadastrals?
  • Titulació en Enginyeria tècnica en topografia

Informació resumida sobre la Reforma de la llei Hipotecaria i Cadastre.

(Generació de fitxers GML)

Aquesta llei estableix un sistema de coordinació entre el Cadastre Immobiliari i el Registre de la Propietat, perquè aquest incorpori la descripció gràfica georreferenciada a la descripció de les finques registrals, utilitzant com a base la cartografia cadastral.

vista-aerea-holanda-campo-fondos-de-pantalla
Quan la representació gràfica cadastral no reflecteixi la realitat física de la finca sobre la qual es pretén fer l’escriptura o la inscripció registral, es pot aportar una representació gràfica alternativa (RGGA) en compliment amb la Llei Hipotecària i el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, després de la seva reforma per la Llei 13/2015, de 24 de juny.

Serà, en canvi, obligatòria la incorporació de la representació gràfica georreferenciada per realitzar la inscripció d’operacions que suposin una reordenació dels terrenys, tals com a segregacions, agrupacions o reparcel·lacions així com en la immatriculació de finques.
La falta de correspondència del Cadastre amb la realitat, només pot esmenar-se aportant un plànol georreferenciat, tècnicament fiable que reflecteixi la realitat de la finca o de l’alteració que es pretén realitzar, denominat representació gràfica georreferenciada alternativa (RGGA).
Es tracta d’un plànol georreferenciat, que ha d’incloure’s en un fitxer informàtic i subscrit, per un tècnic competent, p.ex. un Enginyer Tècnic en Topografia.
Una vegada atorgada la corresponent escriptura o inscrita en el Registre de la Propietat, podrà donar lloc a l’oportuna rectificació en el Cadastre Immobiliari.
Amb això es persegueix donar major seguretat a les dades d’ubicació, delimitació i superfície de les finques registrals que són objecte del tràfic jurídic.

Certificats d’Eficiència Energètica

El 10 de juliol de 2013 es va publicar a la pàgina web del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, el document de “Respostes a preguntes freqüents sobre el Reial decret 235/2013, de 5 d’abril, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la Certificació de l’Eficiència Energètica dels Edificis” on es reconeix la competència de l’ENGINYER TÈCNIC EN TOPOGRAFIA.

També estem acreditats a L’ICAEN (Institut Català d’Energia).

Des de juny l’etiqueta de certificació energètica és exigible als edificis de nova construcció. L’etiqueta d’eficiència energètica ha de figurar en tota oferta, promoció i publicitat dirigida a la venda o lloguer de l’habitatge o local. Les immobiliàries hauran d’exhibir l’etiqueta energètica en els seus anuncis.

ee-01

Es té constància que alguns certificats s’estan expedint sense que un tècnic visiti presencialment l’immoble i es realitzin mesuraments d’eficiència energètica com exigeix la norma. L’incompliment de la norma estableix sancions lleus i greus per als tècnics que expedeixin la certificació i els propietaris i arrendadors d’immobles, que oscil·len entre els 300 i 6.000 euros.

En els mesuraments, és necessari conèixer aspectes com el consumd’energia, les emissions de CO2, la qualitat de l’aire interior, les condicions de control tèrmic i lumínic, la despesa de calefacció, estudi d’ombres i l’envolvent tèrmica.

El certificat d’eficiència energètica i la seva corresponent etiqueta tenen una validesa de 10 anys i el seu cost ve determinat pel mercat.  No existeixen tarifes oficials ni tarifes fixes ja que dependrà dels m2, ubicació, tipus, informació obtinguda… Per realitzar aquests mesuraments de manera eficaç són necessàries, de manera orientativa, una mitja d’entre sis i vuit hores per un habitatge d’uns 120 metres quadrats.

Topografia digital o topografia clàssica en les lleres dels rius?

Existeix una tesi doctoral de la que és autor Antonio Jesús García Conde i elaborada per la Universitat d’Extremadura sobre la delimitació de les àrees susceptibles de ser inundables en obres d’enginyeria on es diu que No és suficient la topografia digital, sinó que es necessita la topografia manual o clàssica.

Aquesta tesi, pretén delimitar les àrees inundables dels treballs d’enginyeria en cursos de rius amb el fi de garantir obres més segures.

Segons García Conde, el desbordament d’un riu porta una serie de riscs que poden afectar greument tant a les grans construccions com a la població en general. (Com a quedat clar en els últims episodis de pluja i desglaç de neu del Pirineu.

arties-garona-desbordat

Aquesta tesi explica que la topografia digital “pot donar lloc a planures d’invasió no reals” i ho fa utilitzant la comparació exhaustiva dels caudals d’aigua resultants d’estadístiques tradicionals i d’estadístiques més recents.

Encara que el propòsit sigui delimitar el caudal de l’aigua i les àrees d’inundabilitat en treballs d’enginyeria realitzats en el curs d’un riu, la investigació té també com a finalitat ultima garantir obres més segures.

A més a més, de manera complementària i amb el fi de delimitar les planures d’inundabilitat, s’han comparat les tècniques pròpies de la topografia digital, mitjançant l’us de mitjans informàtics, com fotografies, corbes digitals, i sistemes d’informació geogràfica, amb les delimitacions que aporta la topografia manual o clàssica.

Aquesta comparativa és important perquè ajuda a definir de forma més precisa les planures d’inundabilitat o zones de terreny que poden ser cobertes d’aigua en cas de crescudes, quan per exemple, un curs d’aigua passa per una població.

En aquest cas, la topografia clàssica o manual, amb mesures in situ, es revela com la més adequada, ja que la topografia digital, encara que sigui un instrument d’enorme utilitat no es valida pels estudis d’inundabilitat perquè proporciona una descripció sense la deguda exactitud.

Conveni amb la Direcció general del Cadastre

El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia té un Conveni amb la Secretària d’Estat d’Hisenda i Pressupostos (Direcció general del Cadastre), de col·laboració en matèria de gestió cadastral i l’establiment en el Col·legi d’un punt d’informació cadastral.

És el primer pas no només en benefici dels col·legiats, sinó també, i és el més important, en benefici dels ciutadans, als quals podem oferir els millors serveis al món de la determinació, amb tota la precisió requerida, gràfica, alfanumèrica i georreferenciada. Aquesta circumstància fa que siguem els més competents i més preparats de l’enginyeria per al desenvolupament d’aquest tipus de tasques.

Per tant, una finca ben mesurada és sinònim de TRANQUIL·LITAT, doncs tindrem una finca identificada en el terreny i en un plànol per a tota la vida, evitant als futurs hereus o propietaris de la mateixa, possibles problemes amb les fites i amb l’administració, ja que, tots els informes tècnics, es lliuren amb un sistema de coordenades i amb una sèrie d’identificadors, que fan que qualsevol Enginyer Tècnic en Topografia sigui capaç de tornar a marcar aquest límit de finca, independentment del temps transcorregut des del mesurament, i de les modificacions sofertes en la mateixa, tant voluntàries com a intencionades, ja que tots els treballs es vinculen a les Normes Generals de la Cartografia Cadastral.

DSC_0080

SOLUCIÓ DE DISCREPÀNCIES CADASTRALS:

· Pas A: Obtenció d’informació cadastral. Vostè mateix pot aconseguir la seva informació cadastral a la Seu Electrònica de la Direcció general del Cadastre.

· Pas B: Casos possibles:

  1. La superfície assignada pel cadastre no coincideix amb la reflectida en les escriptures o el Registre de la propietat.
  2. La superfície assignada pel cadastre no coincideix amb la superfície que vostè estima que existeix en la realitat.

Pas C: Assessorament per part d’un Enginyer Tècnic en Topografia col·legiat.

1. Si la propietat està perfectament delimitada per fites antigues, el tràmit es redueix saltant al pas 4.

2. Si la propietat no té les seves fites ben definides, procedirem al marcatge de límit de la parcel·la: a) Pel propietari si coneix els limitis o b) Pel topograf segons la informació que posseeixi

3. Citació a propietaris adjacents per a marcatge de límit parcel.la: a) Si hi ha acord es signa l’acta de partió contradictòria o b) Si no hi ha acord es redacten les desavinences en aquesta acta de partió contradictòria.

4. Mesurament i visat del treball pel Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics en Topografia.

5. Inici de l’expedient d’esmena de discrepàncies.

6. La gerència territorial del Cadastre donarà als propietaris adjacents un termini de 15 dies per a al·legacions si no hi ha conformitat per la seva banda.

 

Cadastre i IBI

He trobat un article d’opinió molt interessant en el blog “¿Cuánto mide mi parcela? Sobre Cartografía y Delimitación de la Propiedad” de la Carmen Femenia-Ribera que tradueixo i resumeixo en el que crec són les parts més interessants i que hi estic 100% d’acord i que vull compartir amb tots vosaltres.

“Cal fer alguna cosa amb el tema de l’IBI i el Cadastre. En aquests moments de gravíssima crisi immobiliària, després del pagament de multitud de llicències urbanístiques als Ajuntaments i sense les noves construccions, l’única cosa que queda són les taxes municipals. Contínuament es poden veure als diaris anuncis sobre les pujades de les taxes d’escombraries, clavegueram, etc… d’un Ajuntament o un altre. Però…, l’impost que realment repercuteix més en les arques municipals és l’IBI. Puc assegurar que, abans que tot, no cal pujar l’IBI, sinó primer cobrar-ho a aquell que mai ho ha pagat. Molts som conscients de l’existència d’obres que s’han realitzat sense la corresponent llicència, i que encara no estan regularitzades; Però… Per què els Ajuntaments no controlen totes aquelles construccions no declarades en Cadastre? si es fessin números s’adonarien que realment és una font d’ingressos considerable. I això, bé poden assegurar-ho aquests Ajuntaments que si que s’han adonat. La pròpia Adreça de Cadastre disposa de les eines necessàries per detectar incidències (des d’horts solars, passant per basses de reg, piscines…). Però, malgrat el volum d’omissions detectades, no disposa del personal suficient per realitzar les inspeccions corresponents; feina que bé podrien ajudar a exercir els Ajuntaments si coneguessin la transcendència d’aquesta tasca.

Com he comentat abans, no és el mateix pujar l’IBI que cobrar-ho a aquell que ja ho esperava, perquè no ho havia pagat mai abans. Així que tenim el cas dels Ajuntaments “amb bona vista”, que ja estan regularitzant les noves altes o modificacions cadastrals, i els que encara no ho han fet. Si que puc dir que no és el mateix actualitzar tot el Cadastre (que costa més treball i diners; i que realment és el que s’hauria de fer, però en aquests moments el propi Cadastre, no tenen els mitjans suficients per a això) que donar d’alta totes aquelles omissions cadastrals. A les quals em refereixo són les construccions, fonamentalment urbanes, que són les que tributen més i que poden ajudar a salvar les arques municipals.

Puc assegurar que la inversió inicial per a la detecció d’aquestes omissions s’amortitza amb els resultats obtinguts.

Els Enginyers Tècnics en Topografia tenen a les seves mans els coneixements i els mitjans necessaris per localitzar aquestes alteracions; i a més realitzar tota la gestió cartogràfica i cadastral per regularitzar aquesta informació en la corresponent Gerència provincial del Cadastre.

Als Ajuntaments… no cal esperar més, s’estan perdent diners sinó s’actua ja. I em consta que molts ja ho estan fent.

Als ciutadans… a estalviar i preparar la informació per regularitzar i pagar el que tènia pendent de l’IBI.

Al Govern… més inversió en Cadastre, és base fonamental de l’economia i del bon desenvolupament del territori.”

 

Agricultura de precisió

Els sistemes de navegació global per satèl·lit (GNSS) també poden ajudar a facilitar les feines agrícoles mitjançant sistemes de direcció automatitzats. La podríem anomenar Agricultura de precisió, així és com s’anomena quan tractors de grans dimensions, recol·lectores i altra maquinaria agrícola es desplacen com per art de màgia durant quilometres i sense desviar-se ni un mil·límetre per gran extensions de camps

agricultura2

Aquest sistema ofereix sistemes de direcció per l’agricultura mitjançant l’instal·lació d’un sistema de direcció amb el que es poden per exemple preparar els camps al març per la plantació de patates i a la tardor utilitzar la direcció automàtica de rodades per sembrar blat. El control de solapament de la maquinaria agrícola estalvia combustible, peces de desgast i temps de treballi per suposat. Resulta molt còmode asseure’s dins un tractor que sempre rau en la rodada correcte sense la intervenció del conductor, inclòs a la nit.

cereales-blog

Aquests sistemes també poden portar a cap el control d’amplades parcials, així s’estalvia en llavors, doncs es redueixen els solapaments i sols s’espargeix l’abonament necessari en els punts de buit.

 

Superficie del Cadastre o Superficie del Registre de la Propietat?

Heu comprovat si les superfícies cadastrals, les registrals i les escripturades dels vostres terrenys coincideixen. Segurament si ho comproveu hi trobareu discrepàncies.

Ostres!! No m’hi havia fixat. I ara, quina és la superfície correcte?

Tot i que les dades del Cadastre Immobiliari es pressuposen certes (inventari dels bens immobles que depèn del Ministeri d’Hisenda i que te com a principal finalitat, assignar a cada be immoble que el composa, el seu corresponent tribut), les dades inscrites en el Registre de la Propietat prevalen jurídicament (dades importants a tenir en compte en cas de discrepàncies amb els veïns o en casos complicats d’herències, per posar un parell d’exemples).

r416_9_satellite_image_spotmaps_2_5m_mexicali_mexico

Per tant, sempre ens interessarà tenir la superfície correcte i real a la descripció del Registre de la Propietat. La millor manera per solucionar aquestes discrepàncies és que un Enginyer Tècnic en Topografia titulat i col·legiat realitzi un aixecament topogràfic i una descripció literal del vostres terrenys i a continuació seguir els passos per modificar-la al Registre.

 

Són correctes els metres quadrats de les finques cadastrals

Heu comprovat que la superfície de la casella “Superfície del sòl (m2)” i “Superfície construïda (m2)” siguin realment iguals a la informació gràfica del mateix full o igual a superfície real de la finca.

Penseu que les Notaries estan firmant i donat fe d’una superfície que es pressuposa certa en les ventes de finques, però s’han donat casos (30% del casos consultats) en que s’hi han trobat discrepàncies. (O sigui, i penso que és molt greu, estan donant fe d’una superfície sense haver-ho comprovat abans)

643413

Per tant, sempre us interessarà tenir la superfície correcte i real a la superfície del Cadastre. La millor manera per solucionar aquestes discrepàncies és que un Enginyer Tècnic en Topografia titulat i col·legiat realitzi un aixecament topogràfic i una descripció literal de la finca i a continuació seguir els passos per modificar-la al Registre i al Cadastre.

 

Titulació en Enginyeria tècnica en topografia

l’Enginyeria Tècnica en Topografia és una titulació de 1r cicle que imparteix l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona (EPSEB).

L’objectiu d’aquests estudis consisteix a oferir l’estudiant una sòlida formació en els àmbits de la topografia, la cartografia, la fotogrametria i la geodèsia, fonaments bàsics d’aquesta titulació. Les matemàtiques i la informàtica són la base de diverses assignatures: el càlcul numèric i el domini d’eines informàtiques esdevenen competències professionals imprescindibles.

En acabar, els titulats podran desenvolupar la seva carrera professional en àmbits tan diversos com la direcció i l’execució d’aixecaments topogràfics, la gestió de diferents projectes cartogràfics, la presa de dades, mesures i controls geomètrics, l’elaboració de mapes i plànols, la creació i el manteniment de sistemes d’informació geogràfica -entre altres sortides professionals-, en organismes públics, instituts cartogràfics, empreses constructores i de projectes d’enginyeria civil, gabinets de topografia, empreses desenvolupadores de sistemes d’informació geogràfica, etc.

Doncs això, ja ho sabeu, no dubteu en posar-vos a les mans d’un Enginyer tècnic en topografia.